Informe sobre drets dels infants del Síndic de Greuges de Catalunya
a desembre del 2012
En aquest informe, entre moltes d’altres qüestions, el Síndic analitza les causes de la davallada d’ingressos d’infants als centres d’acolliment i l’augment de l’acolliment parental i que hi ha també un augment significatiu dels acolliments en família extensa (p. 43)
Parla també de l’allargament de l’estada en centre és la mancadefamíliesacollidoresalienes per donar resposta a lesproposteselaborades. Diu a la mateixa pàgina:
“La diferència entre les sol·licituds i les famílies disponibles és tan gran que provoca una privació del recurs idoni per a un nombre significatiu d’infants tutelats. Cal complir el que estableix l’article 120.2 de la Llei 1472010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que recull el que preveu l’article 20 de la Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides: “Les mesures d’acolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferència respecte de les que comporten l’internament del menor o la menor en un centre públic o concertat”.
Destaquem també l’anàlisi de les pàgines 44-45:
Freqüentment, l’Administració argüeix que no s’ha trobat una família adequada per a les necessitats de l’infant, bé perquè té un retard en l’aprenentatge o algun problema menor de salut, bé perquè són dos germans, etc. El Síndic considera que, després de quasi vint anys de l’endegament de les polítiques per proveir de famílies acollidores alienes els infants tutelats (es va iniciar formalment l’any 1994), la disponibilitat de famílies acollidores hauria de ser molt superior, a partir d’unes polítiques de difusió d’aquesta necessitat (hi ha un gran desconeixement per part de la ciutadania), sensibilització, promoció, acompanyament de les existents, etc. El Síndic ha pogut observar, en les visites realitzades als centres, que un nombre important dels infants que hi viuen tenen vigent una mesura d’acolliment familiar en família aliena que ha estat una i altra vegada renovada per part de l’EAIA, sense resultat positiu. La disponibilitat de famílies acollidores hauria de ser molt superior De vegades, el procés s’allarga perquè s’ha dut a terme la validació de la sol·licitud d’una família col·laboradora que finalment ha desistit, i posteriorment s’ha d’iniciar la cerca d’una nova família d’acolliment. En aquests casos, el Síndic ha exposat que, si bé calia fer la validació de la família col·laboradora en oferir-se com a acollidora, com que el procés no va reeixir es va perdre un temps inestimable en la vida d’aquests infants. En aquest sentit, ha recordat que la motivació i la intencionalitat de les famílies collaboradores té molt poc de comú amb la motivació i la intencionalitat de les famílies acollidores. I aquesta diferència de base s’hauria de considerar un factor determinant que caldria tenir en compte en casos com aquest, de manera que no s’hauria de retardar més de l’imprescindible l’inici de la cerca de la família acollidora aliena adequada en cada cas. En alguns casos, a la manca de famílies acollidores, s’hi afegeix algun dèficit en la gestió del cas concret. Així, en un supòsit de què el Síndic ha tingut coneixement, un infant de sis anys encara no havia pogut gaudir de l’acolliment en família aliena perquè estava pendent de la proposta del seu germà, amb qui tenia visites, però amb qui no havia conviscut mai. En la mesura que el recurs proposat, acolliment familiar simple en família aliena, no impedeix les visites amb els germans, no sembla acceptable que el motiu de no facilitar família a l’infant hagi estat l’existència d’aquest germà.