El paper de l’escola i l’entorn educatiu

L’escola, com a espai que potencia el desenvolupament dels infants, constitueix un espai reparador per als  nens i les nenes que han patit dany emocional o negligència en la seva cura. El sistema educatiu ha d’incorporar les particularitats que la situació d’acollida comporta perquè els educadors i les famílies puguin  afrontar adequadament els reptes de l’escolarització d’aquests infants.

De vegades, l’acolliment coincideix amb l’inici de l’escolarització dels infants. En altres ocasions significa un  canvi d’escola, de professors i de companys. La proximitat al domicili pot ser un criteri de selecció d’escola atès que facilita la integració en l’entorn i  permet crear noves relacions d’amistat.

És fonamental la coordinació i col·laboració entre la família i l’escola per preparar l’arribada i la integració  de l’infant a la nova escola. Aquesta coordinació es fa també necessària per compensar les dificultats que  puguin sorgir, cercant estratègies i pautes educatives comunes que afavoreixin al mateix temps l’adaptació  i l’aprenentatge de l’infant. Per això cal establir una línia educativa coherent entre la família acollidora i  l’escola, sobretot pel que fa a adquisició d’hàbits, actituds i formes de relació.  És fonamental el treball en xarxa per part dels professionals que interactuen amb l’infant (professionals  de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar, Equips  d’Atenció Psicopedagògica, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, professionals especialistes,  terapeutes, logopedes i professionals del  lleure).

Estratègies per facilitar el procés d’escolarització de l’infant acollit:

Integració progressiva de l’infant a l’escola sempre que sigui possible. Haurà de ser preparada amb antelació per part de la família acollidora i per part de l’escola. Ha de plantejar-se el procés d’acollida en funció  del nivell, les característiques i l’edat de l’infant.

Actitud de flexibilitat. Cal comprendre la situació de fragilitat en què  es troba l’infant per facilitar al màxim la seva adaptació, valorant les característiques diferencials de cada infant i cercant els recursos educatius  adients.

Atenció personalitzada. Les dificultats dels nens i les nenes derivades  de les seves carències, retards i trastorns requereixen uns objectius realistes i adaptats al seu nivell real, al seu temps i al seu procés d’aprenentatge. Cal recordar que la manca de seguretat afectiva que han patit  aquests infants pot afectar molt directament la seva capacitat d’atenció i  memorització i d’acceptació de límits i normes.

Una visió global i flexible de l’infant
Caldrà revisar quin és el nivell i curs educatiu en funció de la situació personal de forma globalitzada. És  important avaluar la situació del nen o la nena des de tots els àmbits possibles del desenvolupament:  físic, psicològic, maduratiu, cognitiu, intel·lectual i social, si cal amb ajut de professionals experts. La família i l’escola han de plantejar-se unes expectatives vers l’infant construïdes a partir de l’avaluació global  i flexible de l’infant.

L’escola haurà d’incloure entre les seves eines educatives el diàleg, la participació, la tolerància, el respecte a la realitat de cada infant i l’adaptació dels aprenentatges a les potencialitats i l’estat emocional  de l’infant acollit.

El paper actiu de l’escola

Quan els infants no han pogut desenvolupar aprenentatges tan elementals com la identificació o com relacionar-se amb els iguals, necessiten que els adults significatius en la seva vida quotidiana els ajudin a entendre el món.

L’escolarització o el canvi d’escola pot comportar tot un seguit de reptes per a l’infant per als quals no està preparat. Això pot derivar en una situació d’estrès i frustració que es pot materialitzar de diferents maneres; per exemple, amb mostres de ràbia i agressivitat. És important que el professorat pugui interpretar aquestes conductes i ajudi el nen o la nena a descobrir estratègies i a desenvolupar recursos per gestionar aquestes situacions. De fet, la comunitat educativa té la capacitat d’oferir factors de protecció als infants, com per exemple una atenció personalitzada, que permetin elaborar aquests recursos.

Pautes educatives i estratègies per establir una relació educativa constructiva

  • Observar per detectar les situacions que generen malestar a l’infant i provoquen situacions difícils.
  • Oferir a l’infant l’atenció que necessita, donant-li instruccions concretes.
  • Disminuir el seu desconcert i soledat evitant aïllar-lo del grup.
  • Ajudar l’infant a verbalitzar què li passa i què sent. I, si cal, ajudar-lo a calmarse i explicar-li el perquè de la seva reacció.
  • Oferir reforços positius que enforteixin la seva seguretat i autoestima.
  • Donar explicacions senzilles i breus, fàcils d’entendre per a l’infant.
  • Ampliar el ventall de comportaments acceptables.
  • Evitar enfrontaments que són previsibles (distreure la seva atenció).
  • Intentar que la seva vida a l’escola sigui tan previsible com sigui possible. Les sorpreses i canvis poden causar inseguretat.
  • Fomentar el respecte i la privacitat de la història personal de cada infant.
  • Comprendre que els infants acollits de vegades s’han d’absentar de l’escola per poder mantenir contacte amb la seva família d’origen.
  • Aquests contactes poden produir neguit en els infants i sentiments contradictoris.

La diversitat a l’aula

L’acolliment ha de ser treballat a l’aula des del respecte a la diversitat i la privacitat dels alumnes, tenint en compte la significació que aquest concepte pot tenir en les diferents etapes evolutives i els corresponents cicles formatius. S’ha de tenir en compte que hi ha diferents models de família i que, quan es treballin certs aspectes de la història familiar, la biografia personal, etc., això pot generar inquietud als nens o les nenes acollits.

Comparteix!
  • email

Comments are closed.