L’infant acollit

Les circumstàncies personals d’aquests infants són molt diverses: poden ser petits o grans (des de nadons fins a divuit anys), de diferents cultures, amb germans o sense, poden tenir alguna malaltia crònica, una disminució física, psíquica o sensorial, o poden presentar un trastorn de conducta i presentar necessitats educatives especials. Sovint, l’entorn que els ha envoltat no ha satisfet les necessitats pròpies per al desenvolupament infantil. Arran d’aquestes experiències, es mostren inestables en l’expressió de les seves emocions. Les experiències prèvies d’aquests infants són factors determinants en l’establiment de les bases del seu aprenentatge i de les relacions i habilitats socials.

Molts d’aquests infants presenten un rendiment acadèmic i unes habilitats socials minvades i, a vegades, experimenten davallades significatives en la seva evolució.majoria d’aquests infants resideixen en centres d’acollida o en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), dependents de l’Administració. Alguns fa temps que hi viuen. Tot i que en el centre reben l’atenció, l’afecte i l’educació de forma integral, necessiten una família que els ofereixi l’embolcall afectiu i educatiu que els permeti créixer en les millors condicions.

Tot i així, no tots els infants reaccionen de la mateixa manera. Alguns poden manifestar una marcada inseguretat, juntament amb una expressió d’excessiva adaptació a la família d’acollida i a l’escola. Altres es poden mostrar ansiosos i desconfiats respecte de l’adult. Establir vincles segurs i estables permetrà a l’infant explorar el món físic i social que l’envolta.

 Enfrontar-se a una nova realitat

Quan un nen arriba a la família d’acollida, fa un esforç d’adaptació a la nova realitat familiar. Esmerça moltes energies en el procés d’integració a la família, al nou entorn, a la nova escola, als nous companys i  a l’establiment de noves figures de referència. Incorpora altres normes i límits de conducta. I, alhora, s’ha d’acomiadar internament del que ha deixat enrere (el centre residencial on vivia, l’escola on anava, etc.).
Malgrat les carències o, fins i tot, els maltractaments soferts en l’etapa anterior, deixar enrere una situació coneguda i canviar-la per una de nova comporta inquietud i angoixa. Quan s’inicia el procés d’acoblament  i integració amb la família d’acollida, de vegades els efectes de les experiències viscudes en el passat surten  a la llum:

• Manca de vincles exclusius. Sovint, s’observen seqüeles en els infants que no han tingut l’exclusivitat del vincle afectiu i es poden manifestar amb l’absència del coneixement de causaefecte, un refredament emocional, etc.
• Experiències de pèrdues i de ruptures. La pèrdua de referents (familiars, educadors, companys), la pèrdua o els canvis de l’entorn físic i cultural, dels hàbits, de l’alimentació, etc. provoquen que l’infant tingui un desconeixement sobre si mateix.
• Manca d’estimulació. Els infants que han viscut en medis empobrits no han pogut desenvolupar-se igual que altres nens i nenes en l’àmbit motriu, lingüístic o cognitiu. I això comporta una dificultat per investigar i desenvolupar les competències bàsiques.
• Carències físiques. La salut física i l’estat emocional estan íntimament lligats. Per això, l’infant acollit pot mostrar una situació de fragilitat física.
• Possibles maltractaments. Generen desconfiança cap als adults, una baixa autoestima i certes pors.

Extret de la  Guia sobre l’acolliment familiar, Domenech Bresca, Ana; Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, desembre 2009 + web del Departament de Benestar i Família > Acolliment Familiar > Acollir a un infant (Il·lustració de Jaume Gubianas extretes de la Guia i reproduïdes amb permís de l’autor)

Més informació:

> L’acolliment pas a pas