En funció de les necessitats dels infants i la situació de la família biològica, hi ha diferents tipus d’acolliment:
- Acolliment d’urgència i diagnòstic: Té lloc mentre es valora la situació de l’infant i l’evolució de la seva família i es realitza l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen, i en conseqüència, s’estableix quina és la millor opció per al futur del nen o la nena.
Els infants acollits solen ser nadons o menors de sis anys (tot i que, ocasionalment, hi pot haver un infant més gran). La durada de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen, generalment tenen una durada d’entre sis mesos i un any, acabat el qual s’elabora la proposta més adient: la reintegració del nen o la nena a la seva família d’origen o família extensa, l’acolliment familiar per part d’una família acollidora o l’adopció de l’infant per part d’una família adoptiva. [La guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí] - Acolliment de curta durada: Es tracta que en un termini d’uns dos anys l’infant acollit pugui tornar a conviure amb la seva família d’origen. En aquesta tipologia d’acolliment, l’infant i la seva família d’origen mantenen visites i sortides freqüents. En comprovar que la família d’origen pot tenir cura de l’infant amb garanties, comença el procés de retorn a la seva família. [La guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
- Acolliment de llarga durada o permanent: L’infant és acollit per una família mentre el seu entorn familiar d’origen supera els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació. En aquest tipus d’acolliment es preveu que el temps de convivència de l’infant amb la família acollidora sigui superior a un període de dos anys. Fins i tot, hi ha infants que necessiten ser acollits fins a la majoria d’edat. S’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible. [La guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
- Acolliment de necessitats especials: L’infant acollit té unes necessitats especials a causa de l’edat o d’unes discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials. En aquest tipus d’acolliment, els nens o les nenes necessiten unes atencions especials (mèdiques, d’estimulació física, intel·lectual, sensorial, etc.). També es pot considerar necessitat especial d’un infant el fet que tingui més de deu anys.[La guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
- Acolliment en unitats convivencials d’acció educativa (UCAE): Es tracta de grups de germans o d’infants amb necessitats especials malalties cròniques i/o trastorns de conducta, que requereixen una atenció més especialitzada, i que seran acollits per famílies amb formació i experiència en matèria d’infància i adolescència. Almenys un dels membres de la família ha de tenir una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents. Aquesta persona haurà de tenir alta disponibilitat i percebrà una quantitat econòmica similar a un sou de titulat de grau mig, mitjançant la Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) corresponent. Més informació: -> Acolliment familiar professionalitzat.
Altres modalitats de suport als menors (no són pròpiament acolliments, tot i que tenen semblances):
- famílies col·laboradores: Està adreçat a infants i adolescents majors de nou anys que viuen als Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) L’objectiu d’aquesta col·laboració no és l’acolliment sinó permetre’ls complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el centre, com és un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. Aquest acolliment s’allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l’infant.
- Servei d’acolliment familiar temporal. Servei de Famílies Col·laboradores: Servei que possibilita l’estada d’un nen o nena o adolescent de manera consensuada i durant un període de temps acordat en una família d’acollida quan la seva família o persona que té la guarda, no se’n pot fer càrrec de manera adient per una o varies situacions conjunturals: absència temporal, hospitalització, malaltia temporal, dificultat per conciliar la vida familia i laboral, sobrecàrrega per canvis interns a la família o etapa de cicle vital crítica que involucra als membres petits de la família i/o altres circumstàncies similars i que no disposen d’un suport familiar apte per aquesta funció. Les famílies que duen a terme un acolliment reben orientació, seguiment i suport durant tot el temps que l’infant o adolescent està amb ells.Aquests acompanyaments o acolliments temporals a menors no tutelats són gestionats des del Servei de Famílies Col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona. No són pròpiament acolliments, tot i que tenen semblances. En aquest vídeo de TV3 del programa “Tot un món” s’explica molt bé: http://www.tv3.cat/videos/4476931/Families-collaboradores.
Font: TV3 i web de Benestar i Família:
Àmbits temàtics > Acolliments i adopcions > Acolliment familiar > Acollir un infant > Tipus d’acolliment i durada
Més informació: