Les etapes de l’acolliment

Les etapes de l’acolliment

  1. La decisió
  2. Els tràmits
  3. El procés de validació
  4. El procés de formació
  5. L’assignació d’un infant a una família
  6. El procés d’acoblament
  7. Constitució de l’acolliment familiar
  8. Seguiment de l’acolliment per part de l’administració
  9. Les visites amb la família biològica
  10. Finalització de l’acolliment

1. La decisió

Havent conegut la realitat dels infants tutelats una persona o una família pren la decisió d’acollir un infant. Cada comunitat autònoma disposa de la seva pròpia legislació, protocols i tràmits pel que fa a l’acolliment, així com diferents formes de concebre l’acolliment en ell mateix, per la qual cosa és molt convenient que s’informi bé abans de començar el procés de què és l’acolliment, quines modalitats, hi ha, quins tràmits haurà de fer, i quines responsabilitats comporta un acolliment.

Aquesta decisió implica tots els membres de la família acollidora: demana responsabilitat, participació i esforç de cadascun d’ells. Per això, la decisió d’acollir ha de ser compartida. La decisió d’acollir ha d’estar precedida del diàleg i el convenciment de tots els membres de la família acollidora. S’ha de prendre tot el temps que calgui per a aquest procés de reflexió i consens familiar.

Abans de sol·licitar acollir un infant:

  • Tots els membres de la família han d’estar disposats a assumir la responsabilitat que significa acollir un infant (respecte de l’infant, però també respecte de la pròpia família i dels propis fills).
  • Tots els membres de la família han de ser conscients que caldrà fer un esforç
  • d’adaptació a la nova realitat familiar: per integrar l’infant acollit a la família i per entendre i respectar la realitat de la família d’origen de l’infant acollit.
  • S’ha de tenir en compte que l’acolliment genera llaços d’afecte i estimació, però que no s’estableixen llaços de filiació (si més no, aquest no és l’objectiu a llarg termini de l’acolliment simple).
  • I s’ha de pensar que, de vegades, durant l’acolliment, es poden viure situacions difícils. Però per tal de poder-les superar, les famílies acollidores reben una formació específica i suport professional per part de l’Administració.

2. Els tràmits

Pel que fa a Catalunya, la persona o família interessada en ser acollidor/a ha de concertar una cita prèvia per telèfon amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, o bé amb alguna Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (en endavant ICIFs) que tenen funcions delegades, o amb el Servei d’Acolliment Familiar Temporal d’Infants de l’Ajuntament de Barcelona.

L’oferiment es pot concretar mitjançant la presentació d’un escrit o una sol·licitud normalitzada, en la qual s’han de fer constar les dades personals i la motivació d’acollir temporalment un infant de Catalunya.
Juntament amb la sol·licitud, que es pot obtenir a través de la web Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, s’han de presentar els documents següents:

  • Certificat d’antecedents penals
  • Informe mèdic de salut física i psíquica sobre la possibilitat de prestar una atenció adequada a un menor
  • Volant de convivència

3. El procés de validació

Les persones o famílies que s’ofereixen per acollir un menor segueixen un procés de valoració, que compren, com a mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants. També cal que assisteixin a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores.

Abans d’iniciar el procés de sol·licitud, cal que la família que vol acollir un infant assisteixi a una sessió informativa: es duen a terme a les diferents seus
de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre o bé a les diferents Institucions
Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF).

Segons les característiques de l’infant i el tipus d’acolliment, es preveuen ajuts econòmics per a les famílies o persones acollidores. Per a acolliments temporals preventius cal posar-se en contacte amb el Servei d’Acolliment Familiar de l’Ajuntament de Barcelona.

4. El procés de formació

Les ICIFs coordinen sessions formatives específiques per a les noves famílies.

5. L’assignació d’un infant a una família

Quan hi ha un infant que necessita ser acollit, entre les famílies acollidores disponibles es tria la que tingui el perfil més adient segons les característiques del nen o la nena o de l’adolescent, i se li assigna aquella família.

Acceptar l’acolliment significa que la família acollidora manté el desig i el compromís d’acollir l’infant al qual ha estat assignada després de valorar la informació següent en relació amb aquest nen o nena:

  • La situació de l’infant
  • Les necessitats i atencions que requereix
  • Els motius bàsics pels quals es fa necessari el seu acolliment
  • La forma i la freqüència del contacte amb la seva família d’origen

La família acollidora haurà d’expressar la seva conformitat a l’equip tècnic que porta el cas, i acceptar també un seguiment i acompanyament al llarg de tot el procés.

6. El procés d’acoblament

>Prèviament a l’inici de l’acolliment, hi ha una etapa d’acoblament. Abans d’iniciar aquesta etapa, es prepara l’infant i la família acollidora. En el procés d’acoblament s’inicia la relació entre la família acollidora i l’infant. De forma progressiva, la família i l’infant es van coneixent.

Es tracta d’un procés específic i únic per a cada infant i cada família. Es tenen en compte les particularitats de totes dues parts, però sobretot les característiques personals de l’infant: l’edat, el seu estat en aquell moment, les seves experiències anteriors i l’evolució. És un període ple d’emocions intenses per a tots, i exigeix una gran dedicació per part de la família acollidora.

7. Constitució de l’acolliment familiar

Un cop finalitzat favorablement el procés d’acoblament entre l’infant i la família acollidora, se signa un document en el qual es posa de manifest l’acord de la família per endegar l’acolliment de l’infant. En aquest document, la família acollidora també ratifica que coneix i accepta el règim de visites actual entre l’infant i la seva família d’origen, règim que pot variar en funció de les circumstàncies de la família d’origen o per indicacions administratives o judicials. L’Administració emet la resolució en la qual s’acorda que la família acollidora té la guarda de l’infant. A aquesta resolució se l’anomena Resolució de constitució de l’acolliment.

8. Seguiment de l’acolliment per part de l’administració

Mentre dura l’acolliment, es fa el seguiment corresponent per part de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF), i la família i l’infant reben l’atenció i el suport que necessitin en cada cas. Aquest seguiment inclou entrevistes amb la família acollidora, trobades amb el nen o la nena, coordinació amb les escoles i consultes amb professionals de la xarxa sanitària.

9. Les visites amb la família biològica

Les visites amb la família biològica tenen una periodicitat i unes característiques diferents per a cada cas. L’administració determinarà qui farà les visites i amb quina freqüència.

10. Finalització de l’acolliment

Informació aquí

[Extret de la  Guia sobre l’acolliment familiar, Domenech Bresca, Ana; Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, desembre 2009]

Altres apartats que poden ser del vostre interès:

Comparteix!
  • email
This entry was posted in acolliment. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*